Salida TT4500 piloto (2013)Exhautos, cansats, sense poder fer ni un pas al baixar de la bicicleta, però amb un gran somriure de satisfacció per haver completat el recorregut. Així estaven els valents corredors que van participar en la primera edició de la Transtramuntana 4500, ; una prova de cicloturisme extrem que va recórrer la mallorquina Serra de Tramuntana i que es va celebrar el dissabte 26 de octubre de 2013. “És el més dur que he fet mai”, “Increïble, et porta al límit”, “És una passada, preciosa”, eren alguns dels molts comentaris que se sentien davant del restaurant Tolo s de Port de Pollença, lloc d’inici i fi d’aquesta carrera cicloturista. Els 242 quilòmetres de recorregut i els seus 12 ports de muntanya, que sumaven 4.500 metres de desnivell, van fer efecte en alguns de 35 participants que van sortir a les 8 del matí i que no van poder completar aquest repte. Però per al CC Arenal, organitzador de la prova, és com si tots haguessin arribat al final, perquè la il·lusió, l’esforç, la simpatia i l’amabilitat que cada un d’ells va demostrar en les difícils rampes mallorquines, va ser d’agrair eternament.

Els primers a arribar a la línia de meta ho van fer a les 17.15 minuts, 9 hores després que comencessin a donar pedalades amb els primers raigs de sol. Els últims a arribar, ja amb la nit als talons, sobre les 19.15 hores. Més de 11 hores pujat a una bicicleta… Espectacular malbaratament d’amor per les dues rodes!

Del recorregut destacar dos fets que van marcar la prova. El primer, l’alt ritme amb què el grup capdavanter començar la marxa, arribant al avituallament d’Es Capdellà, quilòmetre 125, amb una mitjana de 28 quilòmetres per hora. Brutal. A més, les diferències entre tots els corredors no era superior als 30 minuts. El segon llanci destacable va passar després del plat de pasta que l’organització va oferir als corredors a Es Capdellà : el Coll de Galilea, el Coll des Grau i el Coll de Sóller van ser un calvari per a molts d’ells, trencant definitivament la carrera. Molts van arribar absolutament trencats al cim del Coll de Sóller, ubicació del penúltim avituallament. Allà, el cansament i la fatiga eren màximes. Rampes, estirades, dolors d’esquena… El moment més delicat del dia. Alguns van optar per fer una parada més llarga per recuperar forces, altres no van voler ni baixar de la bicicleta per no trencar el ritme. I encara quedava el Puig Major.

L’última ascensió va ser molt llarga, dura, i amb les forces al límit, de manera que tots van pujar al seu ritme, sense presses, i pensant en un únic objectiu: la meta. El final ja és història: alegria, satisfacció, bon humor, ganes de descansar i de tornar, o almenys això és el que deien mentre reposaven forces, gràcies a 3Action. El primer any va ser inoblidable. I els pròxims? Segur que també.

Esta web utiliza cookies para facilitar tu navegación. Si estás de acuerdo, pulsa "Acepto". Sí, acepto

Pin It on Pinterest